La força de la natura, la comunitat i la generositat

Casa seva és el seu santuari personal. La casa de la Carmen Suriel està repleta d'arbres exuberants de fruita de la passió, bananers amb les fulles apuntant al cel i flors tropicals que omplen l'entrada principal. També hi ha en Coni, un conill blanc que, en silenci, custodia el jardí.

«Li agrada fer de model», diu fent una mica de broma sobre el conill amb posat seriós, però adorable. Però qui fa realment de model és ella, la Carmen: és un model a seguir.

Va néixer a la República Dominicana, però viu a Puerto Rico des dels 17 anys. Té un fill, l'Emmanuel, que ha criat ella sola i que fa poc va tornar al país natal de la seva mare per formar una família.

La Carmen es dedica a cuidar gent gran, un paper que desperta la seva faceta més desinteressada i protectora. No sorprèn, doncs, que quan l'huracà María va devastar Puerto Rico el 2017, ella i la seva comunitat s'unissin per afrontar la reconstrucció i recuperar-se junts de l'impacte que va causar.

La Carmen ha fet escola i tothom la coneix per tenir cura de la seva comunitat, com aquella vegada que un dels ancians va emmalaltir i ella es va encarregar de coordinar els veïns perquè li portessin llençols, tovalloles i altres coses que necessitava. I quan el van hospitalitzar, va ajudar a cuidar-lo.

Ella assegura que això no té res d'especial perquè, a la seva comunitat, els veïns s'acompanyen a les cites mèdiques, s'ajuden si han de reparar alguna cosa a casa i fins i tot arreglen les avaries dels cotxes dels veïns quan ho necessiten. «Aquí tothom té molta empatia», diu la Carmen amb un somriure als llavis. «A la gent li encanta ajudar-se sempre que pot.»

Durant l'huracà María, la Carmen es va quedar amb una dona gran que estava cuidant, que vivia al tercer pis d'un edifici a la zona de Miramar, a Santurce. «Vaig haver de quedar-me amb ella set dies seguits perquè l'altra persona que la cuidava no podia arribar fins aquí: les carreteres estaven bloquejades amb tot d'arbres que havien caigut», explica.

La Carmen va fer tot el que va poder per recollir la runa del balcó de la casa sense que la senyora se n'adonés, ja que hi anaven caient branques d'arbres i l'aiguat el negava. Fos com fos, volia que ella no fos conscient de la magnitud de la tempesta que a fora ho arrasava tot. Per desgràcia, des de casa podien sentir com udolava el vent amb ferocitat.

«Mai havia vist un huracà tan fort com aquest», diu la Carmen. «T'expliquen com són els huracans, però una cosa és escoltar històries i anècdotes i una altra de ben diferent, viure-ho en primera persona, ser testimoni de la seva força amb els teus propis ulls.»

Quan la Carmen va tornar a casa seva, no quedava canya dreta. El sostre s'havia ensorrat, tot estava inundat i no va tenir llum durant mesos.

L'huracà María va amainar al cap d'una setmana, però els efectes van durar mesos i anys després encara eren visibles. Hi va haver talls en el subministrament elèctric, moltes cases van quedar en ruïnes i més de 3000 persones van perdre la vida. Les organitzacions comunitàries van ser de les primeres a arremangar-se per donar suport a les accions de resposta davant la catàstrofe i, després, reconstruir l'illa.

Les xarxes d'ajuda mútua (un sistema liderat per les comunitats en el qual la gent es dona suport i comparteix recursos, diners i temps) van tenir un paper fonamental en la recuperació de Puerto  Rico. Avui, la seva tasca encara és palpable amb organitzacions sense ànim de lucre com SBP, una organització d'impacte social que treballa per a la recuperació i la resiliència en cas de catàstrofes i que col·labora amb Airbnb.org.

SBP és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a reconstruir habitatges destruïts arran de grans catàstrofes. De seguida que va haver passat l'huracà, va enviar equips d'ajuda a la zona. De tota manera, no va ser fins al juliol del 2018 que va posar en marxa de manera oficial una secció a Puerto Rico. SBP i Airbnb.org treballen braç a braç amb l'objectiu de garantir que les persones tinguin espais on allotjar-se mentre es reconstrueix casa seva.

«Estem en una zona propensa als huracans i temporals forts, així que ja n'hem viscut molts, però l'huracà María no te comparació», diu l'Edgardo Maldonado, director executiu de SBP Puerto Rico i integrant de la mateixa comunitat que la Carmen.

El barri de la Carmen va ser la primera comunitat a la qual SBP va ajudar a Puerto Rico, i la llar de la Carmen, el primer encàrrec de l'Edgardo l'any 2019. Fins que no van començar a treballar, l'Edgardo i els contractistes de SBP no van ser conscients dels danys que hi havia a la propietat de la Carmen. Aviat es van adonar que la fusta s'estava podrint i que calia canviar el cablejat elèctric i la coberta.

Per sort, i gràcies a la generositat de la nostra comunitat, en aquest cas de l'Ángel, el seu amfitrió, la Carmen va trobar un sostre segur per a ella i el seu gos al mateix barri quan més ho necessitava.

«Per a ella va ser tota una alegria que l'allotjament pertanyés a la seva comunitat», comenta l'Edgardo. Com que era molt a prop de casa seva, va poder anar-hi cada dia a donar menjar al gos i, quan estaven acabant les obres, fins i tot va ajudar els voluntaris i els treballadors a pintar-la.

«Semblava una casa abandonada, com si no hi visqués ningú», recorda. «Ara, en canvi, fa molt de goig i és més segura. Els meus veïns també van rebre una mica d'ajuda (d'altres organitzacions). Som una comunitat molt afortunada.»

La Carmen recorda la seva estada amb afecte i alegria. Acostumada com està a donar sempre un cop de mà, en aquesta ocasió va ser ella qui va rebre ajuda. Sens dubte, trobar un espai on poder descansar sense haver-se d'allunyar gaire de casa seva és el que més va valorar. «Ah, i l'aire condicionat! Allò també ho vaig agrair d'allò més», diu entre rialles.

Mentre reflexionava sobre els punts forts del seu caràcter, la seva comunitat i la seva llar, va recordar la seva essència. «N'he passat de tots colors, però al cap i a la fi soc escorpió», explica. «Som l'únic signe zodiacal que té tres animals: l'ocell que vola, la serp que s'arrossega i l'escorpí. Sobrevivim encara que sigui sota terra.»